29 de juny 2011
16 de juny 2011
ADÉU A LA POMA MANYAGA? (I)
D'aquí a uns centenars o milers d'anys, quan les generacions futures estudiïn l'evolució de la nostra espècie, sens dubte assenyalaran l'inici del segon mil.lenni com un moment clau de la història humana.
Com ho va ser el bipedisme, el descobriment del foc, l'aparició de l'agricultura i moltes altres fites històriques, el segon mil.lenni ha marcat l'inici d'una nova etapa que hom anomena "era de la globalització" en l'epicentre de la qual trobem un enorme potencial de transformació de les relacions entre pobles i individus.
Algunes veus comencen a qüestionar-se si no serà també aquesta una era de la uniformitat.
Hi ha indicis que apunten vers aquesta direcció, un d'ells té a veure amb els conreus i les varietats de llavors utlitzades pels pagesos. En qüestió d'unes poques dècades el model agroalimentari dominant ha exclòs un bon grapat de varietats locals, algunes d'elles ancestrals, en benefici d'unes poques varietats dites "comercials".
Abans hi havia a Catalunya molts tipus de pomeres diferents. Actualment la majoria de les pomeres que es cultiven al nostre país han vingut de fora i pertanyen a classes com la Golden o la Fuji.
Si volem tastar quelcom diferent a l'oferta imperant hem de cercar fora dels circuits convencionals.
Aquest fou el cas quan la passada tardor en Lluís Vich, veí nostre i pagès de tota la vida,
va oferir a la nostra Associació un tipus de poma anomenada "poma manyaga".
Antigament aquesta varietat era força freqüent a Mediona. Estava ben adaptada i no requeria gairebé tractament per donar any rere any una collita de pomes grogues, menudes, de cor abundant, textura forta, sucoses i de gust agradable.
Actualment la que possiblement sigui la darrera pomera manyaga del terme es troba a una finca d'en Lluís. Testimoni d'una generació que s'acaba aquesta pomera de la foto, tot i els anys, encara ofereix sol.lícita els seus fruits a qui vulgui apreciar-los.
Parlar amb en Lluís del seu ofici i de la transformació del camp en els darrers temps és una experiència molt enriquidora. Ell, com qualsevol de nosaltres, ha estat objecte i subjecte d'aquests canvis i, per tant, al capdavall, acaba constatant que efectivament ara tenim el que entre tots, poc a poc, al llarg d'aquests anys hem anat teixint.
Tanmateix la conversa amb ell, finalment, ens porta cap a la pregunta que dóna títol a aquest article: Adéu a la poma manyaga?
Explícita i implícitament ens queda clar a tots dos que la conservació d'aquesta varietat i el possible canvi de tendència en el model agroalimentari comença per qüestions tan directes com:
Consumirieu pomes manyagues?
Per què no empeltar-ne algunes més?
Fem una campanya per preservar-les?
(Continuarà)
Xavi
Agraïments:
A en Lluís per la seva col.laboració
8 de juny 2011
Agricultura natural i llavors de Kokopelli
Més informació sobre kokopelli a: http://www.kokopelli-seed-foundation.com/e/participa.html
Gràcies Àlex i Natasha!
13 d’abr. 2011
Aprendre de la natura per millorar com a persones
Divendres 15 d'abril a les 19:00h.
al local de l'associació La Farigola
C/ Sant Enric, 5,
Les Cases Noves de Can Pardo
Mediona - (Barcelona)
"La forma actual de vida ens ha allunyat del nostre medi d'origen que és la natura. Això ens provoca tota mena de disfuncions i les generacions més joves en són les més sensibles, de manera que cada cop hi ha més problemes emocionals no resolts i de relació amb les persones.
Us proposo una xerrada informativa per tractar aquest tema d'una manera distesa i agradable, on donarem patues per viure millor. Parlarem de natura, de salut personal, de biogeologia i biohabitat, entre altres coses."
Josep Maria Llorach
A qui va dirigida la xerrada:
La xerrada està pensada per tothom que vulgui aprendre com viure millor en contacte amb la natura.
Lloc:
Local de l'associació La Farigola (antic local social).
Carrer Sant Enric, 5,
Les Cases Noves de Can Pardo.
Mediona.
Ver mapa más grande
Horari:
Divendres 15 d'abril a les 19:00h.
Preu:
1€ socis de farigola (soci = unitat familiar)
2€ no socis
Conferenciant:
Josep Maria Llorach. Biòleg, consultor en Geobiologia, Educador i interpretador ambiental. Professor i educador a la UOC i URV.
Agraiments:
Moltes gràcies Pilar!!
Més informació:
http://www.auri.cat
http://entre-cel-i-terra.blogspot.com
5 d’abr. 2011
2 d’abr. 2011
19 de març 2011
Una granja pel futur
Notícia original de: http://ecobu.blogspot.com/2011/02/una-granja-para-el-futuro.html
Una Granja per al Futur és un documental que va ser emès per primera vegada al febrer de 2009, com a part de la sèrie Natural World de la BBC. Es tracta d'una història real, narrada en primera persona per la seva realitzadora Rebecca Hosking, que es planteja com a projecte de vida el retorn al seu Devon natal, per fer-se càrrec de la vella granja familiar dels seus pares. Des de la seva trajectòria professional de documentalista-realitzadora de diverses pel lícules sobre vida silvestre, Rebecca es pregunta com fer per transformar l'establiment agrícola de la seva família localitzat al Sud d'Anglaterra, en una granja de baix consum energètic més adequada per a un futur proper, en el qual evidentment els combustibles fòssils seran cada vegada més escassos.
Amb el seu pare necessitant retirar-se per l'edat, la protagonista assumeix el repte de ser part de la propera generació d'agricultors que hauran d'afrontar un escenari molt diferent a l'actual per poder subsistir i continuar produint. Els alts preus del combustible i l'evident declivi energètic són un toc d'atenció per a ella, adonant-se que tota la producció d'aliments en el món es troba davant d'una cruïlla sense precedents: som completament dependents dels combustibles fòssils barats i abundants per produir.
A la pel.lícula són entrevistats, entre altres, els especialistes Colin Campbell i Richard Heinberg, que brinden una breu però molt didàctica visió sobre el problema anomenat "pic del petroli". Conscient del panorama energètic-alimentari que ens espera, Rebecca explora al llarg dels 48 minuts, diverses alternatives d'agricultura sostenible per avaluar la reconversió de la seva granja, apuntant sempre com a objectiu primordial a la no depencia dels combustibles fòssils. Comptant amb l'ajuda de reconeguts investigadors, permacultor i pioners, registra amb la seva càmera subtil, especialitzada i detallista, les diferents visions de cada un, que coincideixen a assenyalar a la pròpia naturalesa com qui dóna les claus de l'agricultura en un futur de baixa energia.
En resum, un documental d'alta qualitat, realitzat en forma professional i amb una excel lent fotografia, la proposta dels quals surt dels paràmetres clàssics, oferint en la mateixa obra una poderosa i reflexiva combinació de la mirada al passat i al futur de la producció de aliments.
"El que m'impulsa a convertir la nostra granja en una granja del futur és la certesa que no tinc altra elecció, però ho intentaré ..!!"
[Rebecca Hoskins]
Notícia original de: http://ecobu.blogspot.com/2011/02/una-granja-para-el-futuro.html
Una Granja per al Futur és un documental que va ser emès per primera vegada al febrer de 2009, com a part de la sèrie Natural World de la BBC. Es tracta d'una història real, narrada en primera persona per la seva realitzadora Rebecca Hosking, que es planteja com a projecte de vida el retorn al seu Devon natal, per fer-se càrrec de la vella granja familiar dels seus pares. Des de la seva trajectòria professional de documentalista-realitzadora de diverses pel lícules sobre vida silvestre, Rebecca es pregunta com fer per transformar l'establiment agrícola de la seva família localitzat al Sud d'Anglaterra, en una granja de baix consum energètic més adequada per a un futur proper, en el qual evidentment els combustibles fòssils seran cada vegada més escassos.
Amb el seu pare necessitant retirar-se per l'edat, la protagonista assumeix el repte de ser part de la propera generació d'agricultors que hauran d'afrontar un escenari molt diferent a l'actual per poder subsistir i continuar produint. Els alts preus del combustible i l'evident declivi energètic són un toc d'atenció per a ella, adonant-se que tota la producció d'aliments en el món es troba davant d'una cruïlla sense precedents: som completament dependents dels combustibles fòssils barats i abundants per produir.
A la pel.lícula són entrevistats, entre altres, els especialistes Colin Campbell i Richard Heinberg, que brinden una breu però molt didàctica visió sobre el problema anomenat "pic del petroli". Conscient del panorama energètic-alimentari que ens espera, Rebecca explora al llarg dels 48 minuts, diverses alternatives d'agricultura sostenible per avaluar la reconversió de la seva granja, apuntant sempre com a objectiu primordial a la no depencia dels combustibles fòssils. Comptant amb l'ajuda de reconeguts investigadors, permacultor i pioners, registra amb la seva càmera subtil, especialitzada i detallista, les diferents visions de cada un, que coincideixen a assenyalar a la pròpia naturalesa com qui dóna les claus de l'agricultura en un futur de baixa energia.
En resum, un documental d'alta qualitat, realitzat en forma professional i amb una excel lent fotografia, la proposta dels quals surt dels paràmetres clàssics, oferint en la mateixa obra una poderosa i reflexiva combinació de la mirada al passat i al futur de la producció de aliments.
"El que m'impulsa a convertir la nostra granja en una granja del futur és la certesa que no tinc altra elecció, però ho intentaré ..!!"
[Rebecca Hoskins]
Notícia original de: http://ecobu.blogspot.com/2011/02/una-granja-para-el-futuro.html
17 de març 2011
Alimentant el món
Documental "How to feed the world?" de Denis van Waerebeke subtitulat a l'español.
Vídeo original: vimeo.com/8812686
Crèdits:
written by : Sabrina Massen & Denis van Waerebeke
design : Montag /// animation : Juliette Hamon-Damourette
sound design : Ruelgo /// voice : Mark Jane
production Montag for the french « Cité des sciences et de l'industrie »
CSI team: Dorothée Vatinel, Maud Gouy, Manon Courtay, Alisson Boiffard
CSI production: Sabrina Massen
Traducció: Cora Cáffaro, del blog geaphotowords.com/blog/
Vídeo original: vimeo.com/8812686
Crèdits:
written by : Sabrina Massen & Denis van Waerebeke
design : Montag /// animation : Juliette Hamon-Damourette
sound design : Ruelgo /// voice : Mark Jane
production Montag for the french « Cité des sciences et de l'industrie »
CSI team: Dorothée Vatinel, Maud Gouy, Manon Courtay, Alisson Boiffard
CSI production: Sabrina Massen
Traducció: Cora Cáffaro, del blog geaphotowords.com/blog/
11 de març 2011
TROBADA AMB JOVES ESCOLTES
La tarda del passat diumenge 6 de Març visitaren la nostra Associació un grup de joves (dos nois i tres noies) pertanyents a Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi.
Tots cinc formen part d'una fornada de futurs directors d'entitats de lleure i actualment desenvolupen un voluntariat com a caps de diversos Agrupaments Escoltes de Barcelona.
Dins del seu programa de formació volien conèixer altres entitats i moviments associatius i per això van contactar amb nosaltres.
La Pilar Calzada de la comissió de dinamització va coordinar la trobada i a més d'ella hi vam participar en Toni, l'Agnès i jo mateix (Xavi)
Fou una estona molt agradable on compartirem principis i metodologies des dels nostres àmbits respectius. Tot i tractar-se de realitats diferents els paral.lelismes entre una i altra anaven sorgint a mesura que avançava la conversa i, al capdavall, es generà un clima de complicitat molt enriquidor.
De la trobada em resta una sensació de confiança en les noves generacions i la convicció que els veterans tenim un paper referent en la construcció del nou paradigma cooperativista que, qui sap, potser sigui la resposta a la crisi que ens aclapara.
Xavi
Tots cinc formen part d'una fornada de futurs directors d'entitats de lleure i actualment desenvolupen un voluntariat com a caps de diversos Agrupaments Escoltes de Barcelona.
Dins del seu programa de formació volien conèixer altres entitats i moviments associatius i per això van contactar amb nosaltres.
La Pilar Calzada de la comissió de dinamització va coordinar la trobada i a més d'ella hi vam participar en Toni, l'Agnès i jo mateix (Xavi)
Fou una estona molt agradable on compartirem principis i metodologies des dels nostres àmbits respectius. Tot i tractar-se de realitats diferents els paral.lelismes entre una i altra anaven sorgint a mesura que avançava la conversa i, al capdavall, es generà un clima de complicitat molt enriquidor.
De la trobada em resta una sensació de confiança en les noves generacions i la convicció que els veterans tenim un paper referent en la construcció del nou paradigma cooperativista que, qui sap, potser sigui la resposta a la crisi que ens aclapara.
Xavi
21 de gen. 2011
Store Wars
Un vídeo d’animació fet amb verdures que, emulant els personatges de la pel·lícula ’La Guerra de les Galàxies’, mostra la problemàtica de la producció i venda d’aliments avui en dia i reivindica la sobirania alimentària i uns aliments sans.
El aliments ecològics contra “El costat fosc de la granja”!
Font: Cooperativa de consum ecològic "El Guaret"
El aliments ecològics contra “El costat fosc de la granja”!
Font: Cooperativa de consum ecològic "El Guaret"
16 de gen. 2011
Codi d'Identificació de Plàstics i Resines
Font de la informació: El blog verd
Els que ens interessem pel reciclatge segurament ja estem acostumats a separar els nostres residus segons siguin orgànics, paper, metall, plàstic, etc. Però al seu torn, per poder reciclar, els plàstics estan diferenciats segons un codi d'identificació de Plàstics. Us expliquem com es classifiquen, per quin tipus de productes es fan servir i com identificar-los .
El codi d'identificació de Plàstic és un sistema utilitzat internacionalment en el sector industrial per distingir la composició de resines en els envasos i altres productes plàstics. Això va ser realitzat per la Societat de la Indústria de Plàstics (SCI) l'any 1988, amb la finalitat de propiciar i donar més eficiència al reciclatge.
Els diferents tipus de plàstic s'identifiquen amb els números 1 al 7 ubicat a l'interior del clàssic signe de reciclatge (triangle de fletxes en seguiment). Vegem quina denominació té cada un d'ells i quines són les seves característiques.
1. PET (polietilè tereftalat). El PET s'utilitza principalment en la producció d'ampolles per begudes. A través del seu reciclat s'obté principalment fibres per a farciment de bosses de dormir, catifes, cordes i coixins.
2. HDPE (polietilè d'alta densitat). El HDPE normalment s'utilitza en envasos de llet, detergent, oli per a motor, etc. El HDPE després reciclar s'utilitza per testos, contenidors d'escombraries i ampolles de detergent.
3. V (Clorur de polivinil). El PVC és utilitzat en ampolles de xampú, envasos d'oli de cuina, articles de servei per a cases de menjar ràpid, etc. El PVC pot ser reciclat com tubs de drenatge i irrigació.
4. LDPE (polietilè de baixa densitat). El LDPE es troba en bosses de supermercat, de pa, plàstic per embolicar. El LDPE pot ser reciclat com bosses de supermercat novament.
5. PP (Polipropilè). El PP s'utilitza en la majoria de recipients per iogurt, sorbets, tapes d'ampolla, etc. El PP després del reciclatge s'utilitza com biguetes de plàstic, esglaons per a registres de drenatge, caixes de bateries per a actuacions.
6. PS (Poliestirè). El PS es troba en tasses d'un sol ús de begudes calentes i safates de carn. El PS pot reciclar-se en biguetes de plàstic, caixes de cintes per a cassets i tests.
7. ALTRES. Generalment indica que és una barreja de diversos plàstics. Alguns dels productes d'aquest tipus de plàstic són: ampolles de quetxup per esprémer, plats per a forns de microones, etc. Aquests plàstics no es reciclen perquè no se sap amb certesa quin tipus de resines contenen .
Font de la informació: El blog verd
Els que ens interessem pel reciclatge segurament ja estem acostumats a separar els nostres residus segons siguin orgànics, paper, metall, plàstic, etc. Però al seu torn, per poder reciclar, els plàstics estan diferenciats segons un codi d'identificació de Plàstics. Us expliquem com es classifiquen, per quin tipus de productes es fan servir i com identificar-los .
El codi d'identificació de Plàstic és un sistema utilitzat internacionalment en el sector industrial per distingir la composició de resines en els envasos i altres productes plàstics. Això va ser realitzat per la Societat de la Indústria de Plàstics (SCI) l'any 1988, amb la finalitat de propiciar i donar més eficiència al reciclatge.
Els diferents tipus de plàstic s'identifiquen amb els números 1 al 7 ubicat a l'interior del clàssic signe de reciclatge (triangle de fletxes en seguiment). Vegem quina denominació té cada un d'ells i quines són les seves característiques.
1. PET (polietilè tereftalat). El PET s'utilitza principalment en la producció d'ampolles per begudes. A través del seu reciclat s'obté principalment fibres per a farciment de bosses de dormir, catifes, cordes i coixins.
2. HDPE (polietilè d'alta densitat). El HDPE normalment s'utilitza en envasos de llet, detergent, oli per a motor, etc. El HDPE després reciclar s'utilitza per testos, contenidors d'escombraries i ampolles de detergent.
3. V (Clorur de polivinil). El PVC és utilitzat en ampolles de xampú, envasos d'oli de cuina, articles de servei per a cases de menjar ràpid, etc. El PVC pot ser reciclat com tubs de drenatge i irrigació.
4. LDPE (polietilè de baixa densitat). El LDPE es troba en bosses de supermercat, de pa, plàstic per embolicar. El LDPE pot ser reciclat com bosses de supermercat novament.
5. PP (Polipropilè). El PP s'utilitza en la majoria de recipients per iogurt, sorbets, tapes d'ampolla, etc. El PP després del reciclatge s'utilitza com biguetes de plàstic, esglaons per a registres de drenatge, caixes de bateries per a actuacions.
6. PS (Poliestirè). El PS es troba en tasses d'un sol ús de begudes calentes i safates de carn. El PS pot reciclar-se en biguetes de plàstic, caixes de cintes per a cassets i tests.
7. ALTRES. Generalment indica que és una barreja de diversos plàstics. Alguns dels productes d'aquest tipus de plàstic són: ampolles de quetxup per esprémer, plats per a forns de microones, etc. Aquests plàstics no es reciclen perquè no se sap amb certesa quin tipus de resines contenen .
Font de la informació: El blog verd
23 de des. 2010
Slow Food
Slow Food és una organització ecogastronòmica sense ànim de lucre, finançada pels seus membres, que ha desenvolupat diverses estructures per realitzar els seus projectes.Els nostres 80.000 membres estan repartits entre més de 800 convivia, les nostres estructures locals a tot el món.
L'organització està dirigida per un Comitè Executiu internacional, que és elegit cada quatre anys en el Congrés Internacional de Slow Food i està compost per un Comitè de presidència i un Consell Internacional. El Consell està format per delegats de països que compten amb almenys 500 membres de Slow Food.
Alguns països compten amb organismes nacionals dirigits pels respectius comitès. Aquests organismes nacionals coordinen els programes i projectes Slow Food per mitjà del coneixement profund de les necessitats dels seus membres i dels seus països.
La fundació Slow Food per a la Biodiversitat va ser fundada el 2003 per donar suport als projectes d'Slow Food dedicats a la defensa de la biodiversitat agrícola i les tradicions gastronòmiques, amb una atenció especial als països en vies de desenvolupament.
Terra Madre és la trobada de comunitats de l'aliment arribades d'arreu del món, per formar una xarxa de productors, distribuïdors, cuiners, universitaris i persones que treballen per una producció alimentària responsable i justa.
Slow Food ha creat la Universitat de Ciències Gastronòmiques per oferir un programa universitari multifacètic sobre la ciència i la cultura de l'alimentació. La UNISG és per Slow Food un mitjà suplementari de reunir la innovació i la investigació dels sectors universitaris i científics, amb els sabors tradicionals de les granges i dels productors alimentaris, a fi de contribuir al naixement d'una nova generació de productors alimentaris per tot el món.
Algunes associacions nacionals han organitzat estructures per a actes comercials, i també empreses els beneficis serveixen per a finançar les activitats de l'associació (per exemple, l'editorial de Slow Food Itàlia: Slow Food Editore).
Informació extreta de la plana web de Slow Food International: http://www.slowfood.com/
18 de des. 2010
De la mata a l'olla
Ja tenim disponible a Internet la versió reduïda del documental 'De la mata a l'olla. Comercialització camperola i comerç just' en català, castellà i també subtitulada en anglès.
En els últims anys les grans cadenes de supermercats han arribat a controlar de forma dominant la majoria dels espais de venda de productes alimentaris i de primera necessitat. La seva expansió ha comportat greus problemes tant en els països del Nord com en els de Sud.
Enfront dels impactes d'aquest model, les poblacions de moltes parts del món han començat a organitzar-se i construir alternatives. Aquest documental mostra experiències dirigides a un mateix esforç: democratitzar el sistema de producció i distribució d'aliments.
Font de la notícia: http://www.xarxaconsum.net/index.php?option=com_content&task=view&id=880&Itemid=184
En els últims anys les grans cadenes de supermercats han arribat a controlar de forma dominant la majoria dels espais de venda de productes alimentaris i de primera necessitat. La seva expansió ha comportat greus problemes tant en els països del Nord com en els de Sud.
Enfront dels impactes d'aquest model, les poblacions de moltes parts del món han començat a organitzar-se i construir alternatives. Aquest documental mostra experiències dirigides a un mateix esforç: democratitzar el sistema de producció i distribució d'aliments.
Font de la notícia: http://www.xarxaconsum.net/index.php?option=com_content&task=view&id=880&Itemid=184
15 de des. 2010
Cooperativa de consum: cistella verda
Saludem a la cooperativa de consum: cistella verda!
Paraules extretes de la seva plana web:
Qui som?
Som una cooperativa de consum responsable situada a la vila del Masnou. Actualment som 40 unitats familiars (128 membres) de diferents poblacions (El Masnou, Teià, Alella, Premià de Dalt, Premià de Mar, Montgat, Badalona). Divulguem i practiquem de forma activa el consum critic, ecològic i coherent amb els principis de justícia social.
El nostre principal objectiu és difondre i consumir de forma responsable, saludable i respectuosa amb el medi ambient, per tant, els criteris de compra són:
1. Que els productes siguin biològics.
2. Que el producte fresc sigui de temporada.
3. Que la producció sigui la més propera, geogràficament, possible.
Ens organitzem per comprar i repartir productes de consum entre tots els membres de l'associació mitjançant una comanda setmanal.
Qui hi pot participar?
Totes aquelles persones que comparteixin les idees de la Cistella Verda i estiguin disposades a practicar un consum responsable.
Com funcionem?
La Cistella Verda no és una botiga, i per això la participació dels socis és fonamental per al seu funcionament. Tenim llogat un local on els productors ens porten les comandes i on ens reunim cada dimecres de 18 a 22h per preparar i recollir les comandes.
Per a un correcte funcionament de la cooperativa es necessari que un membre de cada unitat familiar formi part d'una de les següents comissions de treball:
- Comandes
- Manteniment
- Legal
- Econòmica
- Dinamització
Per vetllar pel bon funcionament de la cooperativa es realitzen diverses assemblees al llarg de l'any.
Podeu veure la seva plana web fent clic aquí: http://cistellaverda.com/
Paraules extretes de la seva plana web:
Qui som?
Som una cooperativa de consum responsable situada a la vila del Masnou. Actualment som 40 unitats familiars (128 membres) de diferents poblacions (El Masnou, Teià, Alella, Premià de Dalt, Premià de Mar, Montgat, Badalona). Divulguem i practiquem de forma activa el consum critic, ecològic i coherent amb els principis de justícia social.
El nostre principal objectiu és difondre i consumir de forma responsable, saludable i respectuosa amb el medi ambient, per tant, els criteris de compra són:
1. Que els productes siguin biològics.
2. Que el producte fresc sigui de temporada.
3. Que la producció sigui la més propera, geogràficament, possible.
Ens organitzem per comprar i repartir productes de consum entre tots els membres de l'associació mitjançant una comanda setmanal.
Qui hi pot participar?
Totes aquelles persones que comparteixin les idees de la Cistella Verda i estiguin disposades a practicar un consum responsable.
Com funcionem?
La Cistella Verda no és una botiga, i per això la participació dels socis és fonamental per al seu funcionament. Tenim llogat un local on els productors ens porten les comandes i on ens reunim cada dimecres de 18 a 22h per preparar i recollir les comandes.
Per a un correcte funcionament de la cooperativa es necessari que un membre de cada unitat familiar formi part d'una de les següents comissions de treball:
- Comandes
- Manteniment
- Legal
- Econòmica
- Dinamització
Per vetllar pel bon funcionament de la cooperativa es realitzen diverses assemblees al llarg de l'any.
Podeu veure la seva plana web fent clic aquí: http://cistellaverda.com/
9 de des. 2010
Lo que vale un pimiento
(Documental emès per la 2 de TVE el 19 de novembre de 2010. Feu "clic" a la imatge per veure'l)
Menjar surt car i aquesta setmana a el escarabajo verde de TVE2 volen descobrir perquè.
Els agricultors es queixen que els paguen poc i els consumidors també ens queixem dels preus. Des que surt del camp fins que arriba al plat el preu de fruites i verdures pot augmentar fins a un 700 per cent, on va a parar aquesta diferència de preu?
Per esbrinar-ho, seguim a un quilo de pebrots des que els recullen en el seu camp de Ciudad Real fins que arriben al mercat. Mentre els acompanyem en el seu viatge veiem com passen per moltes mans i el preu va augmentant progressivament. Els preguntem a cada un dels intermediaris i l'opinió és unànime: tots se senten espremuts al màxim i ningú es considera responsable de tant increment de preu.
El problema està en la distribució. Cinc grans empreses i dues centrals de compres són qui controlen el mercat i marquen els preus. Els agricultors estan intentant agrupar-se per poder negociar en igualtat de condicions, però, la Comissió Nacional de la Competència considera que això xoca amb les lleis del lliure mercat.
Mentre, els agricultors asseguren que per no estar amb la soga al coll haurien de vendre el quilo de pebrots a 80 cèntims en lloc dels 30 que els paguen ara. Però mentre ells diuen que estan ofegats, al mercat el quilo pot costar fins a dos euros i mig.
Davant d'això es plantegen dues solucions. D'una banda, el doble etiquetatge perquè a l'hora de fer la compra els consumidors siguem conscients d'on provenen els productes que ens portem a casa, a quin preu s'han pagat a l'agricultor i per quines mans ha passat.
Una altra alternativa són les cooperatives de consum que eliminen totes les baules de la cadena agroalimentària i recuperen la relació agricultor-comprador. Aquesta solució per descomptat no és més barata però garanteix que el pagès rebi un preu just pel seu treball.
"Clic" aquí per veure el documental:
http://www.rtve.es/television/20101119/escarabajo-verde-19-11-2010-vale-pimiento/371480.shtml
Un documental d'Aurora Redón i Arantxa Soroa
Imatge: Nico Sánchez i Juan Baño
So: Jordi Sánchez
Muntatge: Xavier G. Ubiergo
Sonorització: David Beltrán
El escarabajo verde és el programa setmanal de documentals de medi ambient de La 2 de TVE que dirigeix Mario de la Mano, produeix Amalia León i presenta Elisabeth Anglarill.
Font: http://www.rtve.es/television/20101119/escarabajo-verde-19-11-2010-vale-pimiento/371480.shtml
Menjar surt car i aquesta setmana a el escarabajo verde de TVE2 volen descobrir perquè.
Els agricultors es queixen que els paguen poc i els consumidors també ens queixem dels preus. Des que surt del camp fins que arriba al plat el preu de fruites i verdures pot augmentar fins a un 700 per cent, on va a parar aquesta diferència de preu?
Per esbrinar-ho, seguim a un quilo de pebrots des que els recullen en el seu camp de Ciudad Real fins que arriben al mercat. Mentre els acompanyem en el seu viatge veiem com passen per moltes mans i el preu va augmentant progressivament. Els preguntem a cada un dels intermediaris i l'opinió és unànime: tots se senten espremuts al màxim i ningú es considera responsable de tant increment de preu.
El problema està en la distribució. Cinc grans empreses i dues centrals de compres són qui controlen el mercat i marquen els preus. Els agricultors estan intentant agrupar-se per poder negociar en igualtat de condicions, però, la Comissió Nacional de la Competència considera que això xoca amb les lleis del lliure mercat.
Mentre, els agricultors asseguren que per no estar amb la soga al coll haurien de vendre el quilo de pebrots a 80 cèntims en lloc dels 30 que els paguen ara. Però mentre ells diuen que estan ofegats, al mercat el quilo pot costar fins a dos euros i mig.
Davant d'això es plantegen dues solucions. D'una banda, el doble etiquetatge perquè a l'hora de fer la compra els consumidors siguem conscients d'on provenen els productes que ens portem a casa, a quin preu s'han pagat a l'agricultor i per quines mans ha passat.
Una altra alternativa són les cooperatives de consum que eliminen totes les baules de la cadena agroalimentària i recuperen la relació agricultor-comprador. Aquesta solució per descomptat no és més barata però garanteix que el pagès rebi un preu just pel seu treball.
"Clic" aquí per veure el documental:
http://www.rtve.es/television/20101119/escarabajo-verde-19-11-2010-vale-pimiento/371480.shtml
Imatge: Nico Sánchez i Juan Baño
So: Jordi Sánchez
Muntatge: Xavier G. Ubiergo
Sonorització: David Beltrán
El escarabajo verde és el programa setmanal de documentals de medi ambient de La 2 de TVE que dirigeix Mario de la Mano, produeix Amalia León i presenta Elisabeth Anglarill.
Font: http://www.rtve.es/television/20101119/escarabajo-verde-19-11-2010-vale-pimiento/371480.shtml
25 de nov. 2010
La fira verda
Fira agroecològica del maresme
El segòn diumenge de cada mes a la plaça de la cooperativa de Teià.
De 10:00h a 14:00h
Què hi trobareu?
Verdures, fruita, embotits, pa, ous, mel, vi, formatge, planter, bicicletes, joguines, cosmètics i altres productes. Productes de proximitat, ecològics i artesanals.
Més informació a: http://cistellaverda.com/
El segòn diumenge de cada mes a la plaça de la cooperativa de Teià.
De 10:00h a 14:00h
Què hi trobareu?
Verdures, fruita, embotits, pa, ous, mel, vi, formatge, planter, bicicletes, joguines, cosmètics i altres productes. Productes de proximitat, ecològics i artesanals.
Més informació a: http://cistellaverda.com/
22 de nov. 2010
Guia per interpretar el codi dels ous
Com podeu veure a la imatge superior, el codi dels ous comença amb un nombre que indica la forma de cria de les gallines, van del 3 al 0. Ara vegem detalladament el que ens expliquen a l'Institut de l'Ou per a cada un dels tipus de cria de gallines.
3. Granges de gallines en gàbies:
Les gallines són dins de gàbies dissenyades especialment per facilitar la recollida dels ous, evitant que s'embrutin amb el fem. Tenen accés continu a l'aigua i a una alimentació equilibrada. Aquestes instal.lacions faciliten el control sanitari i la neteja. És el sistema més habitual a Espanya.
2. Granges de gallines en sòl:
Les gallines es mouen lliurement dins el galliner, en el qual tenen menjar, aigua, ponedors i zones de descans.
1. Granges de gallines camperes:
Les granges tenen, a més d'un galliner com el de les gallines en sòl, corrals a l'aire lliure on les gallines surten a picar, furgar i donar-se banys de sorra.
0. Granges de gallines ecològiques:
Les instal.lacions són similars a les granges camperes, però les gallines s'alimenten amb pinso que procedeix de l'agricultura ecològica i han de complir les normes específiques d'aquesta producció.
Al primer dígit que ens indica la forma de cria de les gallines, li segueixen dues lletres que senzillament ens indica la procedència dels ous dins dels països membres de la Unió Europea, generalment veurem les lletres ES, que significa Espanya. Amb els següents dígits es concreta la situació de la granja de gallines ponedores, els dos primers indiquen la província, i identificar-ho és tan senzill com conèixer l'inici del codi postal de la pròpia província si es volen consumir ous de proximitat.
Àlaba (01), Albacete (02), Alacant (03), Almeria (04), Astúries (33), Àvila (05), Badajoz (06), Balears (07), Barcelona (08), Burgos (09), Caceres (10), Cadis (11), Cantàbria (39), Castelló (12), Ceuta (51), Ciudad Real (13), Còrdova (14), La Corunya (15), Conca (16), Girona (17 ), Granada (18), Guadalajara (19), Guipúscoa (20), Huelva (21), Osca (22), Jaén (23), Lleó (24), Lleida (25), Lugo (27), Madrid (28 ), Màlaga (29), Melilla (52), Múrcia (30), Navarra (31), Ourense (32), Palència (34), Las Palmas (35), Pontevedra (36), La Rioja (26), Salamanca (37), SCTenerife (38), Segòvia (40), Sevilla (41), Soria (42), Tarragona (43), Terol (44), Toledo (45), València (46), Valladolid (47), Biscaia (48), Zamora (49), Saragossa (50), Ceuta (51), Melilla (52)
Al codi de província el segueix el codi del municipi i finalment el codi d'identificació de la granja. Opcionalment es pot incloure una lletra al final que serveix per identificar la manada de gallines (d'una mateixa granja) a la qual pertany l'ou. Generalment també es marca en la closca dels ous la data de posta i / o de consum preferent, en alguns casos fins i tot la marca comercial.
Cal destacar que la tinta utilitzada per marcar els ous és l'adequada per a ús alimentari. Altra informació d'interès per als consumidors és la referent al registre sanitari, aquesta informació es troba en l'embalatge dels ous.
Font: http://www.gastronomiaycia.com/2010/09/21/el-codigo-de-los-huevos/
Instituto de Estudios del huevo: http://www.institutohuevo.com/
20 de nov. 2010
La història de les coses
Versió doblada a l'espanyol del vídeo d'Annie Leonard. Producció del Vídeo: Free Range Studios. Doblatge al castellà: Associació Civil El Agora, Argentina. El vídeo original en anglès es pot veure a http://www.storyofstuff.com/
(Si el vídeo no funciona feu clic aquí: http://video.google.com/videoplay?docid=-5645724531418649230# )
18 de nov. 2010
No et mengis el món
“On” és un micro - vídeo sense paraules, amb personatges de plastilina i paisatges amb materials reciclats, que ens expliquen una història. És un viatge pel temps i l’espai.
Us heu preguntat mai, d’on venen les pomes que compreu al supermercat? O d’on ve el petroli que utilitzeu per alimentar el cotxe que us porta a la feina, o als vostres fills i filles a l’escola? O “què tenim a veure i què podem fer davant el canvi climàtic”?
Tot està relacionat i té a veure amb com funciona el mercat i el comerç. A com tot això influencia en la vida d’altres persones i també en la nostra pròpia. “On” és una invitació a detenir aquest sistema, a imaginar i implementar, sempre col·lectivament, propostes com la Sobirania Alimentària, la justícia climàtica i el “Bon Viure”.
Font: http://noetmengiselmon.org/spip.php?article382&lang=ca
Us heu preguntat mai, d’on venen les pomes que compreu al supermercat? O d’on ve el petroli que utilitzeu per alimentar el cotxe que us porta a la feina, o als vostres fills i filles a l’escola? O “què tenim a veure i què podem fer davant el canvi climàtic”?
Tot està relacionat i té a veure amb com funciona el mercat i el comerç. A com tot això influencia en la vida d’altres persones i també en la nostra pròpia. “On” és una invitació a detenir aquest sistema, a imaginar i implementar, sempre col·lectivament, propostes com la Sobirania Alimentària, la justícia climàtica i el “Bon Viure”.
“On”. Por el reconocimiento de la Deuda Ecológica y la defensa de la Soberanía Alimentaria. from Campanya on Vimeo.
Font: http://noetmengiselmon.org/spip.php?article382&lang=ca
15 de nov. 2010
Intermón Oxfam
Intermón Oxfam són persones que defensen a les poblacions desfavorides i formen part d'un gran moviment global amb l'objectiu d'eradicar la injustícia i la pobresa, i per aconseguir que tots els éssers humans puguin exercir plenament els seus drets i gaudir d'una vida digne, perquè puguin valer-se per elles mateixes.Des d'Intermón Oxfam, lluiten contra les causes de la pobresa, i no només contra les seves conseqüències. Per a això, actuen d'una manera integral en més de cinquanta països d'Àfrica, Amèrica i Àsia: cooperen en un total de 500 programes de desenvolupament i acció humanitària, fomenten el comerç just i promouen campanyes de sensibilització i mobilització social.
Compten amb la col.laboració de més de 250.000 socis, donants i organitzacions, així com amb el treball estable de més de 2.000 persones, entre
voluntaris i assalariats.Des de 1997 sumen el seu esforç al de les altres 13 ONG de la confederació internacional Oxfam per aconseguir una major eficàcia en la seva tasca. Estàn convençuts que és possible aconseguir que algun dia els més desfavorits deixin de necessitar ajuda.
Més informació sobre la missió, els valors i la visió d'IO: http://www.intermonoxfam.org/ca/page.asp?id=2751&idioma=1
Organigrama d'IO: http://www.intermonoxfam.org/cms/HTML/espanol/3541/091126_organigrama.pdf
Pla estratègic institucional d'IO 2007-2010: http://www.intermonoxfam.org/cms/HTML/espanol/1847/091001_PEI_catalan_OK.pdf
Font: http://www.intermonoxfam.org/ca/page.asp?id=1
14 de nov. 2010
Emilia Hazelip
El 2 de febrer del 2003 va morir Emilia Hazelip, dessenvolupadora l'any 1987 de l'Agricultura Sinèrgica-model de producció vegetal per a la autofertilització de la terra basat en l'Agricultura Natural sense conreu de Masanobu Fukuoka-, escriptora i creadora de multitud de projectes de vida autosuficient integrats en la natura sense explotar-la.
Quan va néixer, el 1937, les bombes queien sobre Barcelona, la seva ciutat natal, i als 18 anys va sortir d'Espanya començant una trajectòria de inquieta qüestionadora de l'establert. Ja a principis dels anys 60 va experimentar la vida comunitària en els albors del moviment hippie, adonant-se aleshores de com era d'antinatural llaurar i deixar la terra nua, al mateix temps que volia trobar formes de viure en contacte amb la terra, a favor de les lleis de la natura, reintegrant l'ésser humà en el cicle de la vida. Va aprendre en finques agroecològiques de Califòrnia i el sud-oest dels EUA, va conèixer autors que ensenyaven a conrear sense llaurar la terra (com Ruth Stout) i el sistema de cultiu en bancals (Alan Chadwick). Als 40 anys les seves intuïcions van trobar un espai en sintonia en conèixer l'obra de Fukuoka, que va completar amb el marc integrador de la Permacultura. Infatigable realitzadora, desperta observadora de la natura, es va comprometre a resoldre el dany que el sistema agrobiològic tradicional li ha fet a la terra, creant per a això mètodes fonamentats en pràctica i teoria i ensenyant allà on se li deia.
Se'n va anar sense avisar, tenia tanta energia que no semblava que d'anès a estingir-un any abans, embarcada en diversos projectes i amb tant per fer encara ens deia "sort que m'he programat per viure 120 anys".
Sobtades complicacions respiratòries el van portar a l'hospital on pocs dies després, abandonada al somni de la nit, va deixar la seva dimensió material per fondre's en la consciència. Emilia Hazelip va néixer el mateix any en què M. Fukuoka comença a perfilar el seu Agricultura Natural, un sistema agrícola sense conreu que va suposar a nivell mundial la primera gran reforma agronòmica des que existeix l'agricultura. I després de 17 anys de recerca personal i professional descobreix el 1978 el treball d'aquest microbiòleg i agricultor japonès, el que va confirmar les seves intuïcions sobre la capacitat d'autofertilitzar-se del sòl quan es respecta la seva pròpia dinàmica salvatge. Així ho expressa en el seu vídeo d'Agricultura Sinèrgica, únic existent en espanyol sobre agricultura autofèrtil-editat per ella mateixa l'abril de 1995 - en què mostra pas a pas la creació d'una horta-jardí comestible creada sobre un terreny d'una hectàrea "el treball de M. Fukuoka va ser la prova de que la meva intuïció era vàlida, és a dir, que el treball de la terra no és necessari. Però quan vaig començar imitant-lo, els resultats que obtenia eren tan dolents que ràpidament vaig comprendre la necessitat de modificar i adaptar el seu sistema a altres condicions culturals i climàtiques com eren les de l'Europa mediterrània, així va néixer el que s'ha convingut que s'anomeni Agricultura Sinèrgica ".
Tot està interrelacionat i unit
Emilia va trobar en el seu model l'agricultura del proper mil.lenni, que va tenir l'oportunitat d'experimentar amb molt bons resultats en països amb densitat de població elevada i escassetat de mitjans, "personalment considero que haver de desestructurar el sòl i mantenir fèrtil artificialment, cabant-lo amb abonaments , compost, etc. és un error que es porta practicant des dels inicis de l'agricultura i ja és hora de posar remei a aquesta error responsable de tantíssima erosió del planeta"- insistia contundent i contínuament.
En els nombrosos cursos que va impartir per tot Europa-especialment França, Itàlia, Suïssa i Espanya-s'entestava a portar els seus alumnes a entendre des d'una visió global i àmplia la interrelació i unitat de totes les coses, "l'originalitat de la Permacultura és que al mateix temps que realitza un disseny pràctic en la matèria, aprenem a pensar globalment, a veure connexions. I quan vam travessar el vertigen inicial d'usar la nostra ment en múltiples i simultànies direccions, sentim una pau profunda, permetent al cervell funcionar amb els seus hemisferis complementaris, en harmonia creativa, manifestant aquí i ara, sense parasitismes ... Per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos hem de sentir que també el planeta se sent bé, tot està en tot i nosaltres no som excepció. Encara que culturalment hem perdut l'estat de gràcia, com humans ho podem reintegrar i aquí comença l'ecologia ". En els seus cursos, el treball sempre va ser intensiu, en 10 dies les hortes quedaven muntades, els toilets-compost, galliners, hivernacles i el que fes falta per deixar preparat el projecte en les seves diferents zones, no li espantava les dimensions dels terrenys i tenia facilitat per donar la volta als problemes de la zona i treure d'ells la font de recursos per al projecte.
En els últims anys demanava continuïtat en els projectes que ajudava a dissenyar i arrencar; com a mínim 3 anys aplicant els principis de l'Agricultura Sinèrgica per donar temps que l'autoregulació pogués donar-se. Eren molts els horts iniciats i escassos els que, després de l'inicial entusiasme, continuaven respectant els principis bàsics "tenim tant profundament inculcats els esquemes convencionals de producció i els mites sobre les necessitats de l'hort que costa assumir un canvi autènticament radical en la relació amb la terra ".
Emilia va decidir ser part de la solució
I en les seves reflexions profundes li feia mal la realitat depredadora que l'home amb el seu afany explotador ha creat, "una economia basada en el creixement continu no es pot mantenir indefinidament, no és durable. Però admetre això és haver d'acceptar que el nostre sistema és fals ..., i, és clar, sembla preferible abans acabar amb minories, començar guerres, reprimir, suprimir pobles sencers ... que admetre el nostre error ".
La seva visió del futur la va portar a un aparent carreró sense sortida, "la cultura occidental pensa en termes de recursos naturals quan considera les riqueses del planeta. L'aigua i l'aire, elements que es creien béns immortals, comencen a ser recursos fràgils, la seva carència es ben difícil de remeiar. Per això quan s'analitzen profundament les conseqüències de l'explotació planetària ens embarga la tristesa ... és com un duel cap a la vida, cap a nosaltres i els nostres éssers estimats. Què es pot fer?, Com ser de nou part íntegra de la vida planetària? Com sortim d'una economia immoral i paràsita? Com impedir aquest genocidi planetari, aquest suïcidi col.lectiu?" Però Emilia va trobar la porta en si mateixa, va decidir ser part de la solució, fer de la seva vida un exemple de retorn a les lleis naturals, treballar a favor de la vida generant alternatives reals a un model de convivència amb un mateix, els altres i el planeta insostenible-parasitari diria ella. El seu entusiasme i la confiança que és possible viure el que es desitja resultaven contagiosos. Deu anys enrere convivim en una finca propera a Madrid en la que va impartir algun taller i compartíem el seu afany creatiu: per aquell temps ens proposava redactar el seu pendent Manual d'Agricultura Sinèrgica en forma de còmic perquè qualsevol pogués usar-lo. Mare de dues filles i feliç àvia de tres néts (l'última va néixer després de la partida d'Emilia), solia dir que ells eren la seva prioritat.
Arran de la seva mort, alumnes francesos i italians han creat a internet un fòrum: (http://it.groups.yahoo.com/group/Em ...) i elaboren una pàgina on trobar els seus textos, treballs i coneixement, així mateix es prepara un llibre de pròxima edició amb els seus escrits, col.laboracions, fotografies de projectes, etc, un recull de tot el que va deixar i va fer en els seus ben aprofitats 65 anys de vida. Va voler deixar un llegat útil, posar la seva empremta creativa i respectuosa sobre la terra, cosa que ha aconseguit amb la seva incansable motivació i el seu lliurament al coneixement dels autèntics processos naturals. Esperem que el seu exemple i ensenyament ens recordin que és possible viure com el nostre cor anhela.
Text: Mar Lana y Jesús Mier
Font: http://www.nodo50.org/tortuga/Fallece-Emilia-Hazelip-creadora-de
Agricultura Sinèrgica, la terra és capaç d'autofertilizarse
L'Agricultura Sinèrgica és un sistema que permet la terra mantenir-se salvatge tot i estar cultivada, però amb certes adaptacions com poden ser l'ús de màquines. La Sinergia implica el funcionament dinàmic i concertat de diversos òrgans per a realitzar una funció. Així com en el nostre organisme tot el sistema i els seus elements funcionen interrelacionats i amb coherència, aquesta sinergia té també lloc entre la terra i els microorganismes que hi viuen enriquint-lo i enriquint-se, o entre els llegums i els bacteris fixadors del nitrogen atmosfèric o en l'associació entre plantes que es beneficien mútuament. Aquest sistema d'agricultura natural protegeix l'ecosistema del sòl permetent a la terra mantenir les seves capes pròpies, sense agitar ni regirar, entenent que la terra té capacitat per autofertilizar-se.
4 principis de la A.S. o llei de la sinergia:
1 .- No llaurar la terra
2 .- No abonar, l'autofertilitat de la terra és l'abonament
3 .- No utilitzar tractaments químics
4 .- No comprimir el sòl
Per crear l'hort es fan bancals de 120 cm d'ample, 50 cm d'alçada i al voltant de 80 cm de separació entre ells, coberts amb encoixinat, ja sigui de palla, llana, cartró o restes orgàniques que actuen com un filtre protector entre la superfície de la terra i els gasos atmosfèrics, la força dessecant del sol i la compactant i erosiva de la pluja i el vent. Cobertura que també actua com a adob de superfície alimentant la terra de dalt a baix. Així s'estableix en el sòl un equilibri perdurable entre els seus habitants, siguin cucs llauradors de les profunditats, cucs vermells de l'humus o els bilions de tota classe d'éssers microscòpics vegetals o animals que viuen i moren en el seu si. En cap moment se'ls traumatitza amb canvis en el seu hàbitat.
Imitar el que fa la natura implica deixar la terra sempre coberta amb un encoixinat, només obert en els espais o línies de sembra, que es va transformant en humus. Perquè la terra disposi de matèria orgànica dins de si, sense que hi hagi necessitat d'enterrar, sempre es deixen descompondre dins les arrels, excepte les que es cullen. Aquestes restes participen en la flora intestinal de la terra i aquesta permet al seu torn la nutrició de les plantes. Quan la fertilitat de la terra no es perd a causa de l'erosió, no calen compensacions constants en forma de qualsevol classe d'abonament, com compost o fems.
Apunts biogràfics d'Emilia Hazelip
Neix el 18 de juliol de 1937 a Barcelona i mor el 2 de febrer del 2003 a Carcassona (França)
1955-1960 Estudiant de Filosofia i Belles Arts a les Universitats de París i Boston
1961 Viatja a Mèxic aprenent el teler tradicional en terres maies.
1962-1971 Aprenentatge en finques Agrobiològiques de Califòrnia i el sud-oest dels EUA
1967 Neix la seva primera filla.
1971-1976 Participa a Tarragona en diversos projectes de comunitats rurals i viu al sud de França el moviment de tornada a la terra.
1973 Neix la seva segona filla.
1977 Descobreix el treball del microbiòleg i agricultor Masanobu Fukuoka i comença un estudi d'adaptació agrícola als principis de l'agricultura autofèrtils per al clima mediterrani / temperat, que finalment denomina Agricultura Sinèrgica.
1979 Estudis per al Brevet professional agrícola. Recerca en el treball de Masanobu Fukuoka, establint contacte amb altres estudiants.
1983 Fundació de l'Associació Les Encantades amb l'objectiu de promulgar i experimentar agricultures innovadores.
1984 Descobreix els llibres de Permacultura i organitza a França el primer curs europeu de Disseny de Permacultura. Des de Les Encantades es tradueixen al francès els primers documents de Permacultura.
1985 Conferència a Barcelona sobre la Permacultura organitzada per la revista Integral
1986 Organitza un nou Curs de Permacultura amb Llegiu Harrison.
1987 Ensenya Permacultura i les tècniques d'Agricultura Sinèrgica a Europa Llatina.
1988-1991 Projecte pedagògic a l'Escola La Prairie de Toulouse (França). Projecte pedagògic i ecològic urbà per a nenes subvencionat per l'Ajuntament de Ramonville (Tolosa). Rep el Diploma Professional de Disseny en Permacultura
1992-1995 Dissenya un horta pedagògic i experimental als Alps marítims (França). Viatja a Escandinava, Canadà. i EUA impartint cursos.
Abril de 1995 edita el seu vídeo sobre l'Agricultura Sinèrgica, on mostra pas a pas la fórmula de muntar un hort segons aquest sistema.
1996-1998 Treballa en els camps de sedentarització boiximans al desert africà del Kalahari ensenyant l'agricultura a un poble de recolectores. Hort / taller d'aprenentatge a Le Cun du Larzac (França). Consellera responsable de la secció Permacultura de la Xarxa de Ecovillas de França. Gires eco-pedagògiques internacionals. Proposta de la Fundació Toyota per elaborar una tesi amb Masanobu Fukuoka com a tutor amb el títol: 'The Global Environment and the potential for Human Survival'
1998-2003 Cursos per crear projectes sostenibles a Espanya, Itàlia, Suïssa, França. Col.laboradora de revistes especialitzades com rehabitar o La Fertilitat de la terra.
(Article extret de "La Osa")
Font de la informació: http://www.nodo50.org/tortuga/Fallece-Emilia-Hazelip-creadora-de
Subscriure's a:
Missatges (Atom)